Avui en dia viure amb ansietat i/ angoixa s’ha convertit en un fet bastant habitual, tot i que genera bastant malestar i frustració a qui la pateix. Però, ¿a què ens referim quan parlem d’ansietat?


Què es l’ansietat?

L’ansietat es definida com una activació fisiològica davant situacions d’emergència. Es un mecanisme intern que s’ocupa de mantenir-nos protegits i alerta, ja que activa tot un seguit de processos fisiològics davant situacions potencialment crítiques i prepara el cos per actuar.

Si pensem en èpoques passades quan l’espècia humana vivia en cavernes, sentir aquesta activació davant la presència d’una animal perillós ens servia per poder escapar i sobreviure. La seva funció, doncs, és totalment necessària i beneficiosa per la nostra supervivència.

En canvi, avui en dia el nostre context ha canviat significativament, però seguim tenint el mateix mecanisme. Parlem d’ansietat patològica quan aquesta activació és excessiva en relació a la situació i apareixen símptomes que sobrepassen la nostre capacitat d’autogestió. Quan això succeeix, deixa de ser beneficiós i es converteix en una dificultat, en quelcom no gestionable fàcilment i ens crea rebuig. Perquè, qui pot considerar que l’ansietat es agradable?


Quan apareix?

L’ansietat patològica apareix davant situacions en que la nostre ment preveu que podem resultar danyats i/o greument perjudicats.

Es dóna, sobretot, en situacions on el grau d’incertesa sobre el desenvolupament dels fets és elevat i percebem que podem viure situacions altament desagradables per un mateix. El psicòleg G. Kelly, constructivista i autor de la teoria dels Constructes Personals, entenia que els humans estem dotats de processos que es canalitzen cap a anticipar els fets. Quan no es produeix aquesta anticipació, tendim a sentir-nos ansiosos ja que hi ha la possibilitat de que la situació esdevingui en un perill que no controlem i, per tan, potencialment perjudicial.

Per altre banda, situacions semblants a d’altres prèvies en que hem viscut ansietat elevada pot activar el quadre d’ansietat semblant al viscut. Si he viscut un accident de cotxe, amb bastanta probabilitat manifestaré els mateixos símptomes davant estímuls semblants, com per exemple pujar-me a un cotxe. Això és degut a que la nostre ment associa certs estímuls (cotxe) a certes fets (patir danys i patiment).


Quins són els símptomes?

Existeix un gran ventall de formes de manifestar aquesta ansietat:

  • Físics: sudoració, palpitacions, tremolors, mareigs, boca seca, tensió muscular, migranyes, etc.

  • Psicològics: aprensió, una intensa sensació d’aclaparament, desorientació, dificultats de concentració i memòria, irritabilitat, temor o por en excés, presència de records involuntaris, etc.

  • Conductuals: desig de fugida, inhibició o bloqueig i, posteriorment, una evitació expressa de certes situacions.

Cada persona viu la ansietat amb una combinació pròpia de tots els símptomes existents.

Alhora, cal fer esment en com vivim la presència de l’ansietat. La seva aparició sol ser viscuda com involuntària, invasiva i sense relació aparent amb nosaltres. No decidim tenir ansietat, si no que apareix per si sola. Molta gent es pregunta el per què de la seva aparició, ja que no trobem una vinculació racional amb el seu entorn immediat i no entenen què els hi està succeint.

La seva intensitat, alhora, crea incomprensió ja que es considera que es inadequada, il·lògica i irracional. És molt habitual escoltar:

Si jo me n’adono que no n’hi ha per tan, però no puc evitar-ho!”


Per tan, racionalitzar la ansietat no condueix cap a la seva millora. Quan utilitzem la ment racional per donar sentit a fenòmens psicològics que tenen una base emocional i pretenem que així desapareixin, ens podem frustrar degut a la persistència d’aquests.


Aquesta persistència dels símptomes provoca que poc a poc, anem evitant exposar-nos a certes situacions en que sabem que sorgiran els símptomes. I apareix el que anomenem “ansietat anticipatòria”. Aquest concepte reflexa la predicció que en una situació donada apareixeran els símptomes ansiosos i en patirem la seva vivència. Si sé que quan pujo a un cotxe tinc ansietat, el sols fet de pensar-hi desencadena l’aparició de l’ansietat. Es la por a l’ansietat.

Aquí és crea una dinàmica molt habitual, ja que davant l’ansietat anticipatòria tendim a restringit allò que ens la provoca, per tal d’evitar en major mesura exposar-nos a l’ansietat. D’aquesta manera apareixen conductes de seguretat per tal d’evitar la manifestació de l’ansietat. Aquestes conductes poden ser l’evitació davant dites situacions, cosa que produeix una restricció de les nostres activitats. Per altre banda, podem començar a demandar a la gent del nostre entorn que ens acompanyin a certs llocs o que realitzin aquelles coses que nosaltres ens veiem incapaços. Arribats a aquest punt, l’ansietat comença a limitar-nos significativament.

I sense saber com, un dia de cop ens veiem incapaços d’afrontar allò que abans si, ens trobem limitats per l’ansietat anticipatòria, ens sentim espantats i sense recursos per afrontar totes les manifestacions de l’ansietat. En aquest moment, es on ens donem compte que l’ansietat determina el nostre dia a dia.

Per això, cal realitzar un treball personal quan abans millor, per tal de donar-li un espai en un ambient terapèutic, escoltar-la, donar-li un sentit per entendre la seva aparició i així, poder produir els canvis necessaris que ens estem demanant a nosaltres mateixos a través d’ella.


Núria Arrebola - Psicòloga Clinica- Centre de teràpies naturals Vital S&B


Publicado: 28 de Junio de 2017